|
Cèlia
Hola, sóc la Cèlia, tinc 20 anys, i
aquest any és el segon que treballo al menjador
portant el grup de P5.
Crec que el menjador és un espai d'aprenentatge
d'hàbits saludables i habilitats socials. És
un espai on la vida quotidiana és el marc experimentar
cada dia tastant aliments de diferents sabors i textures.
Superen les seves desconfiances davant un menjar nou
i aprenen a menjar equilibradament.
És per això que crec que puc aplicar
el programa d'enguany. Se m'acudeix un munt de petites
activitats entorn a la ciència. Podríem
treballar la sostenibilitat a partir de la recollida
d'escombreries o fent petits tallers reutilitzant
materials de rebuig. També podem crear un petit
laboratori on experimentar amb productes que trobem
a la cuina.
Podria aprofitar la curiositat que tenen els nens
i nenes per saber més del món que els
envolta. M'he imaginat poder plantar alguns enciams,
tomàquets, pastanagues... i fer un petit hort
amb recipients que puguin tenir al pati. Podran participar
de tot el procés i desenvolupar la paciència
d'observar com creixen els productes. Aprendran d'on
venen els productes que es mengen tot experimentant.
De fet podríem anar una mica més enllà,
i el darrer dia fer una amanida i convidar als d'altres
nens i nenes de l'escola a tastar-la. Ben segur que
els proporcionarà el plaer d'assolir un bon
resultat després d'esforçar-se i compartir
amb els altres el que han aprés.
Així mateix, enguany ha de ser més present
que mai l'esforç en fer les coses ben fetes,
seure correctament a taula, aprendre nous jocs al
pati, recollir bé la taula... En aquest sentit,
impulsaré una cosa que fins ara no havia fet:
un quadre de petites responsabilitats (joguines, escollir
la cançó de dinar, portar la gerra d'aigua,
escollir el conte…).
Bé tinc un munt d'idees per compartir amb l'equip
de monitors i amb l'escola. I jo que pensava que seria
més difícil. Eureka! M'ha donat l'oportunitat
d'analitzar que fem a l'escola i on he de posar l'accent
aquest any en el projecte educatiu del temps de migdia.
Com diria Arquímedes: Eureka! (ja ho tinc!)
|
