L'esforç i el plaer
La dialèctica entre una moral espartana (l'esforç,
la constància, la superació de les dificultats..)
i una moral hedonista (el plaer, l'alegria de la vida,
la contemplació estètica de la vida...)
no es pot resoldre avui sense una síntesi harmònica
entre esforç i plaer, una síntesi no
excloent dels dos pols. A més a més,
l'esforç i el plaer tenen una dimensió
individual i una dimensió col·lectiva
i altruista de gran potencial educatiu.
L'esplai és ple d'estones d'esforç i
d'estones de plaer, i la frontera entre aquests dos
moments no és nítida ni estable.
Hi ha esforços absolutament barrejats amb el
plaer, com per exemple, l'esforç de cantar
bé una cançó i el plaer d'adonar-se
que s'està aconseguint. Aquest tipus d'esforç
amb gratificació molt immediata són
viscuts positivament gairebé sempre.
I també hi ha esforços poc gratificants
a curt termini, però absolutament necessaris
per a la convivència (com per exemple, rentar
els plats d'un campament). Aquests esforços,
però, poden ser viscuts positivament si es
troba el sentit i la justificació, i, fins
i tot, poden ser una ocasió de retrobar el
plaer amagat en els actes quotidians més senzills.
Hi ha un esforç i un plaer que pertanyen i
han de seguir pertanyent a l'esfera individual. És
tot el que te a veure amb l'autoconeixement i l'autoestima,
i que posa a l'infant i a l'adolescent en la tensió
de controlar-se, acceptar-se i, també, mimar-se.
D'altra banda, hi ha un esforç i un plaer que
pertanyen a l'esfera del col·lectiu. És
tot el que té a veure amb els lligams, compromisos
i relacions que s'estableixen en un grup.
L'esplai és un marc idoni per reinventar i
redescobrir esforços i plaers individuals i
col·lectius, a partir d'experiències
vitals que ens empenyen a exclamar: Eureka! Ho hem
aconseguit!
"Com més fàcil
i ràpid, millor..."
A les entitats no ens limitem a reflexionar i debatre
l'educació en valors, sinó que ens basem
en la vivència directa, a fer que els infants
es comprometin en fer les coses ben fetes i anar més
enllà de la satisfacció individual per
passar a la satisfacció grupal. Aleshores,
constantment treballem per combatre el consumisme
i el plaer immediat per tal d'avançar en ser
ciutadans de dret a ser ciutadans amb deures.
La societat de consum proporciona satisfacció
immediata sota la llei del mínim esforç
a partir de l'oferta de bens de consum progressivament
més sofisticats i innecessaris.
Aquest clima cultural tendeix a retardar la maduració
intel·lectual i emocional dels infants pel
que fa a la capacitat d'espera. Molts educadors es
lamenten de la "immediatesa" dels infants
i adolescents: els costa massa escoltar, els costa
massa llegir, els costa massa acabar allò que
comencen. Per contra, tendeixen a interrompre, a distreure's...
a dispersar-se entre un munt d'estímuls efímers
i contradictoris.
De l'individu al col·lectiu,
eduquem per a la ciutadania
"Bon ciutadà és aquell que coneix
i defensa els seus drets,assumeix i acompleix els
seus deures i , a més a més, procura
que tots aquests drets i deures es facin extensius
a aquells que encara no els tenen reconeguts o no
poden exercir-los"
Ser ciutadà, doncs, suposa pensar en clau de
nosaltres en lloc de pensar i actuar en clau de jo.
Passar del jo al nosaltres no únicament tindrà
uns benefici pels altres sinó pel propi infant.
Per fer-ho possible hem d'afavorir els espais i les
vivències per passar del "jo vull"
per passar al "nosaltres volem".
La pràctica de la ciutadania és el que
fem quan oferim als nostres infants i joves activitats
que les preparin i els donin les habilitats per convertir-se
en ciutadans de dret i deure. Quan fem un taller on
la base és la reflexió i el debat els
hi estem oferint l'oportunitat de posar en marxa hàbits
de diàleg, escolta... Quan pactem les normes
a les assemblees per regular la vida de grup, els
estem oferint l'oportunitat d'experimentar els valors
de la convivència. Quan plantegem projectes
de cooperació els estem facilitant el plaer
de gaudir de l'èxit col·lectiu i fer
quelcom pels demés.
|
