TREBALL COMUNITARI


Què entenem per Treball Comunitari

Aproximació definitòria

És treballar amb i per la comunitat, partint del supòsit de que tothom en forma part d’aquesta, i de que l’harmonia i desenvolupament d’una comunitat necessita de totes les seves parts. Aquest supòsit és aplicable tant a nivell micro com macro, és a dir, és transversal, afectant des de l’individu; als grups petits com la família; als grups definits per un sector específic (per exemple, persones amb disminució), i per variables com l’edat o sexe; passant pel nivell més ampli d’una comunitat delimitada pel territori. És a dir, tothom formem part, no només de múltiples comunitats, sinó de la comunitat, englobadora d’aquestes

Elements a tenir en compte

El treball comunitari és un treball d’inclussió, respectant la diversitat i singularitat dels seus components. És un treball d’integració i lluita contra l’exclussió, dins un model de societat que a la vegada s’ha de transformar.

L’equilibri compensatori: el treball comunitari és socialització vers individualisme. Les nostres societats occidentals, basades en un model de desenvolupament capitalista, generen malalties socials, com la soledat, la fractura i descomposició social, (recordem la veu d’alerta de la OMS respecte a l’increment exhorbitat de les malalties mentals). Amb el treball comunitari es tracta d’aturar i compensar l’efecte desafiliatori i individualitzador que genera el nostre model de desenvolupament económic, que tendeix a la descomposició de les comunitats. Es tracta de “tornar a teixir”. Idealment es tracta d’anar més enllà d’un primer nivell (necessari per moltes persones) reparatori i assistencial, vers una transformació dels nostres models i/o els seus components productors d’exclussió: el treball comunitari és prevenció des del començament.

Participació: de tothom. Les respostes als problemes de les persones están a la mateixa comunitat. Hi ha uns valors que nodreixen el treball comunitari i haurien d’assolir-se: el treball comunitari hauria d’estimular l’ajuda mútua i la solidaritat; la responsabilitat i la consciència crítica vers el que ens envolta; el compromís. La participació plena ha d’assolir tots aquests nivells. És una realitat que no tothom es troba en les mateixes condicions.El treball comunitari ha de treballar amb l’objectiu de que cada membre de la comunitat assoleixi aquestes fasses vers una participació plena. En aquest sentit s’ha de tenir en compte una discriminació positiva vers les persones més desafavorides.

Territorialitat: és un element definitori de la comunitat, cal tenir en compte la seva unitat més propera; per exemple, el barri.

Les entitats: Quin tipus d’entitats? S’han de tenir presents les agrupacions informals i l’associacionisme emergent: estimular l’agrupació de persones per afinitats. .